Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

Cap a Lisboa per un festival

IMG_0043 copia

Florence + The Machine formava part del cartell de la 21a edició del Super Bock Super Rock Festival, un veterà esdeveniment estiuenc per als amants de la música rock. Al maig, quan vam comprar les entrades per anar-hi, però, l’esperat àlbum How Big How Blue How Beautiful encara no s’havia publicat i per tant Florence Welch i la seva banda comptaven amb seguidors fidels, com jo mateixa, però ella no havia tingut ocasió de demostrar que és un animal escènic.

IMG_0062 copia

Així doncs, una modesta cita a la una de la matinada a l’escenari Super Rock es va convertir en una multitudinària trobada de la banda amb un públic entusiasmat, que va comprovar com el grup britànic s’entrega sense reserves tant en un petit festival a Lisboa com a Glastonbury, on va ser cap de cartell enguany. What the water gave me va encetar un concert tan èpic com el de Coachella, però sense cap accident per part de Welch, que es va trencar un peu durant aquesta actuació.

IMG_0071 copia

Les novetats Ship to wreck i What Kind of Man van formar part del repertori, així com les incondicionals Cosmic Love, Spectrum o Dog Days Are Over, el punt final dels concerts però no pas en aquest cas; You’ve got the Love i Kiss with a Twist van ser l’acomiadament de la banda fins la propera.

IMG_4206 copia

Abans i després del concert

“És hora d’enterrar els morts i preocupar-se pels vius”. Aquesta és una de les màximes de Lisboa, entonada pel Marquès de Pombal, símbol de la ciutat, el 1755, després que un sisme submarí i un incendi destruïssin la capital portuguesa i provoquessin milers de morts. Aquesta reminiscència humanitària tal vegada va fer que Lisboa fos pionera a Europa en abolir la pena de mort. El que sí es cert és que s’hi pot percebre un altre ritme, un ambient amable que et convida a descobrir-la.
IMG_0025 copiaSi feu una escapada de cap de setmana, com va ser el nostre cas, Lisboa es deixa conèixer. Tot aterrant al vespre, vam assaborir la carta de còctels més sofisticada al Red Frog, un discret i elegant local a prop d’Avenida da Liberdade. Durant el dia, sota un sol de justícia, vam recórrer amb el tram turístic el Barrio Alto, on és imprescindible dinar tot contemplant les vistes de la ciutat. A la tarda, un descens fins la Plaça del Comerç és la millor opció per conèixer una mica millor els racons de la ciutat i contagiar-se de la seva calma. En els seus cafès s’havien donat cita personalitats del panorama cultural lisboeta com Fernando Pessoa.

IMG_0014 copia

Pel que fa als monuments, fora del centre de la ciutat, la Torre de Bélem i el Monasterio dos Jerónimos són dos edificacions imprescindibles per visitar a l’oest, mentre que l’est ofereix una panoràmica curiosa amb el Pont Vasco da Gama, que recorda al Golden Bridge, i una reproducció del Crist de Rio de Janeiro.

Text i fotos: Mar Armengol

Single Post Navigation

One thought on “Cap a Lisboa per un festival

  1. “Boniques imatges”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: