Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘Érase una vez…’ Praga (1/3)

DSC_0023

Praga és una de les ciutats més turístiques d’Europa. Al contrari que Madrid, Paris o Berlin, però, la capital txeca no està de moda en el sentit estricte del terme, és a dir, no hi observes street style contagiós, ni cartells de musicals d’èxit o cafès que coolhunters es moren per incloure a la seva galeria de trofeus d’Instagram, en general. L’atractiu de Praga resideix en el poder de la seva heterogènia història i en com la pots aprendre com si llegissis un conte. És el cor d’Europa i no només sobre el mapa: aquesta ciutat recull el testimoni de la megalomania catòlica, el rebel esperit reformista, la reivindicació dels drets jueus, la ressaca del comunisme i les crides a la llibertat a cadascuna de les seves cantonades.

El senyor Prosaic va seduir la Poesia

En general, em fa molta mandra informar-me sobre una ciutat abans d’anar-hi, més enllà de marcar al mapa els punts d’interès que dicta el cànon del bon guiri (aka insípides guies de viatge). Espero que allò que vegi em cridi l’atenció i, in situ, o una mica més tard, m’informo. A Praga, la meva curiositat s’ha desvetllat i, després d’haver tornat, té insomni.

DSC_0014

Nostra Senyora del Týn

Aterres a Praga quan arribes a la plaça on es troba l’Ajuntament i el rellotge astrològic, Staroměstská radnice, en plena ciutat vella o Staré Město. La postal que hagis pogut observar abans del viatge cobra vida quan els dotze sants, cada hora en punt, desfilen a la senyal d’un simpàtic esquelet que evoca el savi memento mori. El simbolisme, com a tota la ciutat, és desbordant i en aquesta zona, el de les torres de Nostra Senyora del  Týn  és remarcable: la dreta és més ampla que l’esquerra; la més robusta representa Adam i la més esvelta, Eva. Qualsevol diria que van “alimentar” més una torre que l’altra – “týn” en txec vol dir “bescanvi” ja que els comerciants, temps era temps, guardaven el cereals i altres productes als patis del darrera de les esglésies abans de pagar els aranzels -.

Si sou dels qui teniu prou paciència com per seguir un guia turístic, que no és el meu cas, crec que us farien el pes els simpàtics nois de United World Tours, que ofereixen recorreguts pel Patrimoni de la UNESCO txec – el més gran inscrit en aquest registre – al preu que decideixis un cop l’hagis acabat, un estil molt segle XXI. Les rutes sempre comencen en aquesta plaça.

DSC_0049

Vistes de la catedral de San Guiu des del pont de Carles

This is Prague, bitch

Seguim cap l’emblemàtic pont de Carles (Karlúv most) i, per ensucrar una mica el camí, podem assaborir un trdelnik, una mena de croissant buit amb canyella que es desenrosca. Els de les paradetes fan goig però el primer que vaig tastar jo aquí estava cremat; recomano els del forn Krusta Remeslna Pekarna (Sadova, 335), deliciosos i pel mateix preu, 60 corones.

DSC_0021

Trdelnik, el tradicional dolç txec

El pont de Carles treu pit a la corrent del riu. Peter Parler, un arquitecte de 27 anys, el va dissenya així, tot fent una demostració de talent quan l’emperador Carles IV d’Alemanya i I de Bohèmia li va encarregar les obres del que esdevindria el pont més important de Praga – un work in progress que ha evolucionat al llarg dels segles –. Hi destaquen les estàtues ennegrides de caràcter religiós, sentinelles que en qualsevol moment començarien a ballar al ritme del jazz que toquen els músics urbans.

Més enllà de discursos plans d’àudio-guia, és fonamental entendre la rellevància d’aquest emperador en la història de Praga: tenia la intenció d’aportar-li la dosi exacta d’eternitat a la ciutat, a l’estil de Roma, i per aquest motiu va impulsar el desenvolupament de la Universitat Carolina i del conjunt gòtic més important de la ciutat, on destaca la catedral de San Guiu (Katedrála Svatého Víta). Com el pont, aquesta catedral també va estar segles under construction – la Sagrada Família té una companya en el camp de la procrastinació arquitectònica – i el seu estil gòtic es va enriquir – els puretes dirien ‘contaminar’ – fins el segle XIX.

A banda de vitralls espectaculars i voltes de canó que treuen el singlot, a la catedral trobem la capella de San Venceslau (‘Václav’ en txec), qui va ser monarca al segle X i que, segons diu la llegenda, aquí va ser assassinat pel seu germà. El tour per la Praga més tradicional es completa a Golden Lane, situat al mateix complex que la catedral, un entramat de casetes minúscules de colors, que recorden a les de Burano, on podem observar com vivien els habitants de la ciutat en diverses èpoques, des d’una sastressa del segle XV fins a una pitonissa del segle XIX o un historiador cinèfil de principis del segle XX. Resulta encantador a primer cop d’ull però atenció: no tenien calefacció ni cable de fibra òptica.

Text i fotos: Mar Armengol

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: