Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

Tot entenent el ‘twee’ a través del cinema

god-help-the-girl-official-teaser-trailer-1-2014-emily-browning-movie-hd_7639329-15150_1280x720

Fotograma de ‘God Help The Girl’, el sensible musical de Belle and Sebastian

Twee. És la paraula de moda, que rivalitza amb el hipster, un terme que ha perdut el seu sentit alternatiu després d’haver-se convertit en una tendència absolutament massiva. Però, què entenem per “twee”? En global, la manera més efectiva de descriure una tendència que va més enllà d’un àmbit en concret podria ser enumerant sensacions, característiques, etc, tot creant una mena de patchwork que ens ajudi a posar ràpidament l’etiqueta quan identifiquem en algú o alguna cosa aquesta sèrie de característiques, per, en definitiva, pretendre que “sabem del que parlem”.

Un intent de definició 

Si segueixo la lògica exposada més amunt, twee – un terme força dadà que fa al·lusió a com els nens més petits solen pronunciar “sweet” – podria ser, per una banda, una actitud més relaxada i humil en detriment de la prepotència intel·lectualoide hipster (expressada concretament a través de la música “que ningú escolta” excepte ells). Algú twee també té una actitud més ingènua, no és amic de les festes desfassadesEn un sentit de moda, però , el twee s’acosta al hipster: Zooey Deschanel, hipster fins fa no res, ara es declara twee, com el cineasta Wes Anderson; no us perdeu la manera de descriure l’actitud manierista del seu cinema en aquest gran article d’i-D magazine. Podeu concretar més informació a la nova Biblia de la tendència escrita per Marc Spitz, Twee: the gentle revolution in music, books, television, fashion and film

Pel·lícules identificables amb el twee  

Concretament, em centraria en dues, més enllà de l’imaginari Anderson: Boyhood, de Richard Linklater i God Help The Girl, el musical de Belle and Sebastian. En el primer cas, parlem d’un experiment cinematogràfic rodat en períodes breus durant més de 10 anys per captar el pas de la infància a la joventut d’un noi contemporani, rebutjant tota mena d’impostura cultureta o cool, pròpia del hipterisme. En el segon cas, i potser en una cruïlla més difusa, trobem un musical d’estètica retro que tracta sobre l’amistat a través de l’experiència musical, amb un esperit més honest i amb lletres que expliciten un viratge cap a la sensatesa twee, com la d’Act of the Apostle: “Bought an ‘Independent’ to make me look like I got brains” (“Vaig comprar el Independent per fer veure que sóc intel·ligent”). En aquesta pel·lícula per cert la protagonista és Emily Browning, qui ja apuntava maneres d’outsider quan va interpretar la germana Baudelaire gran a Una serie de catastróficas desdichas.

En resum: twee és la resposta relaxada però amb estil a l’extenuant postureo hipster, que, PER FI, apunta a estar esgotat. HURRA! 

boyhood

L’actor Ellar Coltrane al llarg de 12 anys; el seu retrat en moviment és la pel·lícula ‘Boyhood’. Sense impostures ni pretensions cool de cap mena. Més twee que hipster

 Mar Armengol

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: