Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘Amigos de más’ o un nou llenguatge per a la comèdia romàntica

amigos_de_mas-cartel-5682

Els tòpics “friend zone” i “pagafantas” són claus per entendre aquest film, sobretot perquè el primer es matisa es una àmplia escala de grisos, mentre que el segon, un tret identitari de les comèdies indie, s’eleva a la categoria del rock’n’roll; curiosament, Elvis Presley té un paper indirectament rellevant a Amigos de Más, com a part dels diàlegs hilarants i d’humor negre que donen integritat i caràcter a aquesta pel·lícula imprescindible protagonitzada per Zoe Kazan i, senyores i senyors, un Daniel Radcliffe que poc a poc comença a expressar les seves emocions davant la pantalla – he dit poc a poc, tingueu en compte el matís –.

Si bé és cert que la nova comèdia americana ja compta amb títols romàntics que transgredeixen la sobredosi d’edulcorant que havia marcat aquest gènere històricament, com bé mostra la factoria ‘Apatow’ amb, per exemple, Lío Embarazoso – una historia d’amor que, podríem dir, comença “pel final”, és a dir, quan ella es queda embarassada –, en aquest cas trobem una vessant que segueix l’estela de superació de les comèdies ensucrades però amb un tarannà més jove i fresc gràcies als seus protagonistes: Daniel Radcliffe, a qui els Potterheads encara ens costa veure’l sense ulleres, i Zoe Kazan, tota una ‘indie queen’, competència directa de Zooey Deschanel. I aquesta darrera menció no és casual, ja que la crítica ha comparat Amigos de más amb una pel·lícula bandera de la comèdia romàntica indie: 500 días juntos. No obstant, Deschanel tendeix a pecar de narcisista, a presentar-se davant la pantalla fantàstica encara que troni, que ella estigui feta pols per una ruptura o que en comptes de dur un vestit estil Susi Sweet Dress es vesteixi amb una bossa de brossa, mentre que a Kazan tampoc li agrada despentinar-se però s’arrisca més, per exemple, quedant-se atascada mentre es prova un modelet ridícul.

500_Days_of_Summer_002

500 días juntos (Marc Webb, 2009) va jugar amb l’avantatge d’introduir una estètica sobreexplotada 5 anys després

begin-again-movie-posterBegin Again (John Carney, 2014) dóna continuïtat a l’estètica ‘indie’ sense aportar una identitat pròpia

Allò que fa única Amigos de más, no obstant, és que no deixa que l’embolcall indie que malauradament sembla uniformitzar totes les propostes que nodreixen, no oblidem, les grans sales, la determini, mentre que 500 días juntos considero que jugava amb l’avantatge de ser una “pionera” indie, motiu pel qual es va autoconcedir el luxe que l’estètica s’emportés part del protagonisme (i consistència) de la pel·lícula; ara bé, a la recent visionada Begin Again la Keira Knightley i en Mark Ruffalo no tenen excusa. El fonamental d’aquest film són els diàlegs intel·ligents i políticament incorrectes – havíeu sentit mai la paraula “caca” en una romcom? – i un tractament del tema “noi enamorat de noia amb novio” molt més complex, sobretot perquè en Radcliffe realment posa a pegues a saltar-se les “normes de les parelles” com ho fa tothom al seu voltant, com l’Adam de Girls, que s’ha colat al repartiment, tot canviant Brooklyn per Toronto per una bona causa: fer espavilar en Daniel.

Mar Armengol

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: