Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

La franquesa assoleix entitat literària a ‘Billie’

Mar Armengol

Crear un llenguatge literari per a un personatge constitueix tot un repte. Triant aquest enfocament tan particular es corre el risc que els altres personatges quedin desdibuixats a favor d’una veu dominant i, a més, el discurs d’aquest protagonista pot generar rebuig al lector si no coincideix del tot amb la seva rotunda veu. He d’admetre que quan vaig començar a llegir Billie vaig estar a punt de caure en el parany del rebuig, fruit de la meva preferència per la prosa densa i, he d’admetre, en ocasions “pesada”. Afortunadament, vaig fugir del prejudici i vaig gaudir de l’estil xerraire i informal que dota a aquesta novel·la de la seva brillant personalitat.

billie_9788432221057

La Billie és una noia francesa de províncies amb un bagatge emocional intens i turbulent digne d’una novel·la russa: abandonada per la seva mare als pocs mesos de vida, la Billie va passar els seus primers atrapada a l’invisible i global Quart Món, víctima d’un pare negligent i d’un entorn precari que la va fer caure als abismes. No obstant, la Billie que ens parla ha deixat la foscor enrere gràcies al seu amic supervivent de tota la vida, en Franck.

Tots dos van aconseguir fugir de la misèria física i emocional que els va tocar viure de ben joves, però el destí els ha jugat una mala passada i, tot creient que els ha arribat l’hora per un cúmul de circumstàncies aleatòries, Billie decideix adreçar-se a les estrelles – ella, una filla forçosa de la racionalitat – per explicar la seva història, que si no fos russa podria ser també dickensiana. Però ella tria passar de melodrames i explicar-nos la seva vida pràcticament com una sèrie televisiva, plena de flashbacks i flashforwards, així com d’encantadores grolleries.

En mi caso, ¡la palabra <<respeto>> estaba tan vacía que ni siquiera entendía para qué la habían inverntado! Pensaba que era una chorrada de ésas para terminar una carta (…) y entonces…, entonces…., ese chavalín, entonces…, ese pequeño Franck Mumu que como mucho pesaría cincuenta kilos, y eso con zapatos incluidos, ¿qué acababa de hacer? ¿Pegarle un corte a una profesora delante de mí y obligarla a mirarme con expresión suplicante?

Anna Gavalda, coneguda per novel·les com Juntos, nada más, prescindeix a Billie de la densitat narrativa a favor de la rotunditat emotiva de la ment de la protagonista. Jutjar per tant aquesta novel·la com a superficial seria un error, ja que precisament cal anar més enllà de la forma, de l’esquema de les pàgines, per, literalment, sentir la veu de Billie i gaudir de la seva oda a l’inconformisme, a la superació i a la llibertat.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: