Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘The Wolf of Wall Street’: has de dur corbata a la jungla

theres-a-free-screening-of-the-wolf-of-wall-street-near-goldman-sachs-tomorrow-night

Un jove yuppie arriba a Wall Street amb l’objectiu de convertir-se en un sensat home d’èxit però descobreix que la bona fe no té cabuda en aquesta carrera de rates y decideix elevar el concepte de cobdícia, típica de l’univers financer, al d’un festival orgiàstic on la cocaina substitueix el confeti. La seva estratègia? Saber vendre molt bé accions sense valor, anomenades penny cent, a tot aquell que aguanti més de tres minuts escoltant-lo a través del telèfon.  Així va ser com el broker Jordan Belfort va enlairar-se a finals de la dècada dels ’80 a l’estratosfera de la disbauxa per acabar estavellant-se, víctima de la seva gana pels diners, les drogues, el sexe i, en definitiva, el poder.

img6

Belfort de fet ho venia tot tan bé que fins i tot la seva autobiografia, en la què es basa The Wolf of Wall Street, va enlluernar l’ambiciós Leonardo DiCaprio, qui es va entregar sense embuts a interpretar aquest “Calígula”, com ell l’anomena, sota les ordres de Martin Scorsese, cosa que no és casualitat: el direcror va convertir DiCaprio en un actor adult – recordem The Aviator (2004) o The Departed (2006) -, en consonància amb el seu cinema, bandera dels anys ’70 i injustament oblidat avui en dia. The Wolf of Wall Street, amb les seves tres hores de durada, recupera aquest cinema ja que rere el frenesí, les escenes pornogràfiques i el deliri psicotròpic, hi ha una denúncia de l’estil amoral de fer negocis que en últimes instàncies acabaria per desequilibrar el sistema fa pocs anys. El capitalisme salvatge en la seva màxima expressió es revela en aquest film i es personifica en DiCaprio, transfigurat en un “llop” amb corbata – aquest malnom es deu al perfil de Belfort publicat a la revista Forbes el ’91 -, que s’exposa davant nostre com mai ho havia fet, amb sobredosi inclosa. Lluny han quedat en Gatsby o el Jack que feia volar la Rose a Titanic – la paròdia d’aquesta escena amb Jonah Hill, coprotagonista a The Wolf…, és tota una declaració d’intencions -; aquí tenim un masclista drogaddicte disposat a no deixar que res ni ningú s’interposi entre ell i el suculent capital pel qual udola.

Leonardo-DiCaprio-and-Jonah-Hill-in-The-Wolf-of-Wall-Street-2013

Però el crim de Belfort va tenir càstig i quan es trobava a la seva cúspide, irremeiablement va caure. Sorprèn que arrel d’aquesta pel·lícula tan intensa DiCaprio es fes amb el Globus d’Or al millor actor de comèdia el passat gener si es considera que, malgrat que hi hagi escenes coronades per l’humor negre, la història és real i les seves víctimes – on s’inclouen tant els estafats anònims com la família de Belfort – també ho van ser. Ara que s’acosten els Oscars caldrà veure si l’Acadèmia per fi premia DiCaprio amb el guardó que tant de temps porta reivindicant o bé si serà tan insensata com el propi Belfort.

Text: Mar Armengol
Imatges: The Wolf of Wall Street (Martin Scorsese, 2013)

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: