Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘The September Issue’: l’ull crític d’Anna Wintour


september_issue

Vogue és una revista que, més enllà d’actuar com a aparador de la moda, crea tendència. La seva edició nord-americana compta, des de fa més de vint anys, amb Anna Wintour com a directora, una figura clau a qui la capçalera deu la seva brillant reputació. El 2007, Wintour va encarar un dels reptes més importants de la seva trajectòria al capdavant del magazine: coordinar el número de setembre més extens de la història de Vogue. El mes escollit no va ser aleatori: setembre és el gener de la moda, l’inici del “curs” a la indústria. Les 840 pàgines de què es va composar aquest número i tot el què van comportar es retraten al documental The September Issue, dirigit per R. J. Cutler, que va ser premiat al festival de Sundance el 2009.


the_september_issue_2009_1280x720_958353

Anna Wintour, al documental

La dona que va inspirar The Devil Wears Prada es deixa retratar com mai ho havia fet abans i mostra tant la seva responsabilitat màxima a la revista com l’arrel del seu característic tarannà dur, un tret que li ha valgut la reputació de “dona de gel”, com si d’una Thatcher de la moda es tractés: Wintour, filla d’un exigent editor britànic, va decidir de ben jove quina seria la seva meta i la va aconseguir. Ella és capaç d’inquietar fins i tot dissenyadors de firmes tan prestigioses com Yves Saint Laurent si els seus models no la convencen, o de corretgir els de Prada quan creu que no l’han encertat a l’hora de confeccionar les seves pells. En un món tan frívol i superficial, ella és la personificació del seny, té els peus a terra. Però d’altra banda, la moda ha de fer somniar i com a contrapunt davant del pragmatisme de Wintour trobem, afortunadament, Grace Coddington, la dama pèl-roja amb una vida lligada a la revista, primer com a model i, des de fa més de vint anys, com a editora al costat de Wintour. Ella idea els muntatges fotogràfics que aporten màgia a Vogue i com a artista té els seus moments de tensió amb Wintour, a qui li retreu que doni tant de protagonisme a les celebrities en cada número com a estratègia de màrqueting, per exemple – en aquest cas, una capritxosa Sienna Miller causa més d’un mal de cap l’equip encarregat del número de setembre -.

19139392.jpg-r_640_600-b_1_D6D6D6-f_jpg-q_x-xxyxx

Versalles és un dels idíl·lics escenaris que inspiren les fotografies de Coddington

En una indústria que mou 300.000 milions de dòlars, com ens diu el documental, i que en la seva majoria està dirigida per homes – els dissenyadors -, Wintour i el seu matriarcat a Vogue representen tot un univers romàntic i molt feminista de fet, que beu directament del despertar de la indústria al liberal Londres dels anys ’60, on Wintour es va formar de jove, així com Coddington, d’origen gal·lès. A l’inici del documental, Wintour observa no obstant que la moda avui té quelcom que “posa nerviosa” la gent, ja sigui perquè la consideren vanal o bé perquè els estressa. The September Issue tal vegada no treu les manies als detractors d’aquest negoci però sens dubte és tota una lliçó de realisme i de feina ben feta.

 Mario Testino va fotografiar Sienna Miller per a la portada més important de Vogue

Text: Mar Armengol
Imatges: Documental "The September Issue"

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: