Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘The Dreamers’: com Bertolucci va picar l’ullet a l’espectador

Mar Armengol

Maig del ’68. Tots els qui no vam viure aquesta època hem edificat a partir de múltiples referències un imaginari rebel, caòtic i bohemi sobre les protestes que joves estudiants francesos van dur aleshores i que van revolucionar París. De fet, avui en dia moltes reivindicacions contra l’opressió del sistema per part d’estudiants beuen d’aquest esperit que no obstant, com solen dir els nostàlgics, ja no és el mateix. En aquest context va situar el veterà Bernardo Bertolucci el seu film The Dreamers (2003).

La pel·lícula, però, sembla que en un inici presenti aquest context com a excusa per fer que el trio protagonista, format per l’estudiant nord-americà Matthew (a qui dóna vida Michael Pitt) i els bessons francesos Isabelle (Eva Green) i Theo (Louis Garrel), es conegui. El caràcter dels tres joves que es troben gràcies al seu amor pel cinema en una manifestació contra l’acomidament d’Henri Langlois, fundador de la Cinemateca Francesa, és el fil conductor d’una pel·lícula on les emocions humanes conviuen en harmonia amb una reflexió sobre el setè art que va més enllà de la història.

Eva Green, Michael Pitt i Louis Garrel donen vida al trio protagonista de The Dreamers (2003)

A partir d’aleshores, l’acció abandona pràcticament el carrer per trasllardar-se portes endins, literalment, a la bohèmia i decadent casa dels bessons, que ha quedat lliure durant les vacances, però la inquietud, en comptes d’esvair-se, arrossega tant als personatges com als espectadors cap a un torrent d’emocions i contradiccions que van marcar una època. Matthew cau irremeiablement enamorat d’Isabelle, interpretada per Eva Green, que va entrar per la porta gran al cinema en aquest film. Isabelle es comporta com una diva dels anys ’30 però sota aquesta freda aparença s’amaga una noia plena d’inseguretats que cerca desesperadament l’atenció del seu germà Theo, un esnob de manual enlluernat pel marxisme però que en realitat no l’entèn – com succeïa amb d’altres joves de l’època -. Matthew sembla ser l’única veu sensata de la pel·lícula, que en un primer moment, com l’espectador, té recels sobre l’estranya relació dels bessons, però el seu amor cap a Isabelle el fa endinsar-se en el frenesí asfixiant d’un duet que en realitat no sap afrontar la realitat i que s’acaba llançant al carrer sense saber ben bé per què, mentre que el brillant tema Non, je ne regrette rien d’Edith Piaf acomiada la pel·lícula.

Els tres amics repeteixen la cursa pel Louvre que apareix al film Bande à part (1964) de Jean-Luc Godard

Fotograma de Bande à part (1964) de Jean-Luc Godard

I sota la pell d’aquest drama trobem també una reflexió sobre el cinema: des de les discussions entre Matthew i Theo sobre qui és millor cineasta, si Buster Keaton o Charles Chaplin – Theo no pot comprendre que Matthew prefereixi l’oblidat Keaton -, fins al joc de miralls en un bany que comparteixen tots dos nois on parlen del factor de voyeurisme de cineastes i espectadors en moltes pel·lícules; en realitat, tots tres personatges també tenen un cert tarannà de voyeur. D’altra banda, els talls de pel·lícules clàssiques inserides puntualment al film – com ara Queen Christina, Bande à part o À bout de souffleles dues darreres són la bandera de la Nouvelle Vague – o el joc d’endevinar films són també clars homenatges al cinema per part de Bertolucci, qui també s’emmiralla en Fellini i la seva Dolce Vita. “Què volia dir doncs Bertolucci amb aquest film, al final?” , ens podem preguntar. Cap a on es decanta la balança, cap a la reflexió o cap al drama tal i com apareix a la pantalla? Per sort, això depèn de cadascú.

L’acte de decidir és un altre interrogant present al film

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: