Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

Venècia: Impressió, sol ponent

Text i fotos: Mar Armengol

Arribar a una ciutat sobre la qual s’ha escrit tant, i amb raó, i s’han creat mil i una imatges pot resultar abrumador. No obstant, si la ciutat continua mantenint una personalitat única, com és el cas de Venècia, res d’això t’impedeix sentir individualment una fascinació autèntica. Automàticament, fruit d’una lliçó no apresa, el teu jo, format per un cúmul d’idees predeterminades i mil i una manies que semblen acompanyar-te arreu, prefereix mantenir-se en un segon terme, encertadament, i així passes a formar part d’aquest gran i magnificent escenari que va més enllà d’un decorat; és una entitat viva, elegant i enrevessada, que et convida a conèixer-la i, precisament per aquest motiu, reps tot allò que t’ofereix de manera genuïna, des de tons de llum únics impresos en paisatges i monuments espectaculars fins a esplèndids plats de pasta.

El passat juliol vaig tenir per fi ocasió de trepitjar (i de navegar) per aquesta ciutat màgica que ha inspirat tants artistes al llarg dels segles. A continuació, presento algunes instantànies que la fantàstica llum veneciana em va deixar captar i que segueixen més vives encara a la meva retina, amb una menció especial a la primera posta de sol del viatge, que vaig poder contemplar des de San Giorgio Maggiore amb vistes al cèlebre skyline, a mig camí entre el barroc occidental i les reminiscències orientals,  de San Marco:

El Campanile de San Marco destaca des de San Giorgio Maggiore

El crepuscle transforma la tranquil·la illa de San Giorgio Maggiore, que conté mostres de la Biennale

Les embarcacions conviuen amb les gòndoles com a part de la identitat de la Venècia contemporània

La magnificent cúpula de la basílica de San Marco queda retallda pel sol ponent 

El paisaje al que se había acostumbrado la vista se transforma y se renueva; el sentido visual halla otro mundo. En lugar de los colores fuertes, nítidos y secos de las ciudades de tierra firme, apreciamos aquí un centelleo, una esfumación, un esplendor incesante de matices difusos, que forman un segundo cielo igual de luminoso, pero diferente, más cambiante, más rico e intenso que el otro, formado de tonos superpuestos cuya fusión es pura armonía. Podríamos pasar horas y horas contemplando estas degradaciones de color, estas tonalidades, este esplendor – Hippolytte Taine, Viaje a Italia (1866).

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: