Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

Literatura al cinema: ‘En la casa’ i ‘Ruby Sparks’

Mar Armengol

Recentment, he tingut ocasió de veure dues pel·lícules, En la casa i Ruby Sparks, que em van cridar l’atenció des del primer moment per una qüestió: totes dues s’articulen a partir d’una reflexió literària, tot i provenir d’àmbits cinematogràfics tan dispars com França – on es va rodar la inquietant i hipnòtica En la casa , dirigida per François Ozon – i Hollywood – lloc de producció de la tragicomèdia romàntica Ruby Sparks, ideada per Zoe Kazan -.

La primera és la què més em va atrapar ja que fuig del típic glamour nord-americà per presentar-nos una situació ben particular: la d’un jove, en Claude, que mostra el seu talent a partir dels prosaics exercicis de redacció que li encarrega el seu professor, en Germain, un escriptor frustrat que anhela trobar l’espurna de la creativitat entre els seus alumnes. El cas, però, és que les redaccions en les què el jove basa els seus escrits són vivències reals: en Claude ha aconseguit entrar en una casa “normal, de classe mitjana”, la d’un amic de la mateixa classe, tot un repte assolit tenint en compte que ell té el desig d’escapar de la seva vida, menys afortunada. Malgrat que aquesta intromissió en la intimitat d’una família real suposi un dilema ètic per al professor, acaba tan “enganxat” a aquests escrits que consenteix que el noi faci tot l’imprescindible per aconseguir una “bona història”, encara que això comporti conseqüències desemesurades. La reflexió sobre la literatura és més que evident: podem explicar una història realista des d’una perspectiva objectiva o asèptica? Segons Juan Mayorga, l’autor de l’obra en què es basa el film, i François Ozon, el director de la pel·lícula, és impossible.

L’altra pel·lícula, Ruby Sparks, neix de la imaginació de Zoe Kazan, la néta del cèlebre director de dubtosa moralitat, qui trasllada a la gran pantalla una història ben original: un jove escriptor, que va patir l’èxit de la seva novel·la quan era molt més jove, es troba col·lapsat i aïllat de la vida social. En un ambient tan saturat, el protagonista comença a somniar amb la noia ideal i, encoratjat pel seu psicoanalista, trasllada les seves visions sobre el paper. I així, de cop i volta, de la seva màquina d’escriure surt la Ruby, la xicota ideal que fa tot allò que ell escriu. El “problema” es presenta quan ell vol ser condescendent i deixa de redactar el guió de la seva enamorada, perquè, essent posseïdora de la seva llibertat, comença a veure els defectes del seu creador i se sent temptada d’abandoonar-lo. Finalment, la decisió serà ben complicada: tenir una nòvia ideal mancada de voluntat o patir les penúries de la vida quotidinana? Aquí l’experiment literari, que començava molt bé, es converteix en la típica reflexió sobre “el guió de la teva vida l’has d’escriure tu mateix”, una cosa ben certa i maca a nivell ètic però que decep als qui esperàvem un joc de ficció més interessant.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: