Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘Lola Versus’: una relectura de Bridget Jones?

Mar Armengol

El dimecres vaig experimentar un fet privilegiat: estrenar un DVD del videoclub. Del Boom Video, per ser més exactes. Es tractava de Lola Versus, una pel·lícula que no vaig poder anar a veure al cinema perquè va durar menys de dos telenotícies en cartellera. Crec que tinc predilecció per aquesta mena de pel·lícules. L’argument de Lola Versus se centra en una jove de 29 anys, la Lola (a qui dóna vida Greta Gerwig, la mussa indie que també encapçala el repartiment de Damsels in Distress), que és abandonada pel seu “ideal” xicot, en Luke, poc abans de la seva boda. A partir d’aquí, totes les inseguretats de la Lola s’accentuen i la porten a perdre el rumb de la seva vida – s’enfada amb els amics, es fa un embolic amb les seves noves relacions, és incapç de desenvolupar la seva tesi sobre el silenci en la poesia… -. La Lola però ens cau simpàtica: té aquella mena de carisma resultant d’una barreja del sentiment pietós que genera en l’espectador i de la gràcia de les circumstàncies que protagonitza, que van des d’intentar ballar en una barra d’un club de mala mort a no saber fer més de dues passes seguides en tacons. En molts aspectes és tan maldestre com Bridget Jones – impulsiva, golafre, ultrasensible… -, però d’altra banda aquesta pel·lícula, que parla sobre la importància d’escoltar el silenci per saber què és el què necessitem i no allò que volem, està molt influenciada per l’estela de la sèrie Girls, tant en l’estètica general, molt indie, com en el caràcter “antiglamurós” – més radical que el de Jones, m’atreviria a dir – de la protagonista, tot i que Gerwig és més elegant que Dunham, tot sigui dit.

Ja n’hi ha prou del tema ‘I, my, me’!

Un dels punts forts de la pel·lícula és el sentit de l’humor amb què s’aborden els conflictes infinits de la Lola amb sí mateixa i per extensió amb la resta de l’Univers, però no obstant els responsables del film sembla que ens diguin: “espectadors, sabem que sabeu que aquesta és una comèdia romàntica més, amb una impostura indie afegida gràcies als actors i al vestuari, així que anirem al gra i us oferirem un patchwork de situacions divertides sense aprofundir gaire en la resta dels personatges”. Aquesta és una pel·lícula tan egocèntrica que només la Lola evoluciona – cap a un camí positiu, cosa que era d’esperar -.

La importància d’escriure el seu diari 

Hagués estat interessant conèixer més en profunditat els conflictes interiors d’en Luke; de l’Alice, la millor amiga de la Lola que no té gens d’autoestima, o del “bon jan” d’en Henry, un roquer amb el cor molt tendre… Es dóna per sentat que ells no poden mostrar-se tal i com són perquè potser no són interessants (que sí que ho són!) i perquè la Lola és el centre del món. Aquesta perspectiva no s’hauria d’imposar de manera tant evident; seria més just deixar que triéssim si volem ser còmplices dels personatges secundaris en la seva voluntat d’ajudar la Lola o bé, com és el cas irremeiablement, si preferim compartir les emocions de la protagonista i veure a través dels seus ulls. El resultat: una certa inconsistència, la veritat. Però no tot és negatiu: a diferència de la majoria de comèdies romàntiques, aquí el happy ending no passa per una boda o l’arribada d’un príncep blau, com sí succeeix amb la història aparentment revolucionària de Bridget Jones. És un spoiler, ho sé, però si us interessa la història més enllà de la seva seqüència lineal valorareu que la Lola apreciï finalment poder sentir el silenci enmig d’una tempesta per escriure la seva història.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: