Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘Tiny Furniture’: el món de Lena Dunham a la gran pantalla

Mar Armengol

La manera com l’univers femení – el més jove, sobretot – es retrata a la pantalla ha canviat dràsticament d’ençà que Lena Dunham (Nova York, 1986) ha saltat a la fama definitivament amb la sèrie de la productora HBO, Girls. Gràcies a la seva aportació, ara la vessant més convencional de la representació femenina – que sempre havia mostrat un model juvenil estilitzat en tots els seus aspectes – conviu amb l’aire rebel i desenfadat de Dunham i companyia, que es mostren desinhibidament a la pantalla, trencant els esquemes tant de les talles com d’allò políticament correcte. Els conflictes universals de la joventut – tot sovint duts als extrems – es transmeten a partir del particular univers d’aquesta jove creadora que ha aterrat amb força en el món de l’espectacle i que, si tot segueix com ara, es quedarà força temps. De totes maneres, no tot són flors i violes per a la guanyadora de dos Globus d’Or; també hi ha veus crítiques. I és cert que rere l’univers de Girls, que pretén retratar una generació, podem entreveure també un bri de discurs elitista, perquè tot sovint les preocupacions neuròtiques de la protagonista relatives a la seva vida ‘sociosexual’ devoren minuts de pantalla en detriment de mostrar un espectre més ampli, més enllà de la frivolitat de Manhattan o Brooklyn, on la situació dels joves és molt més dura.

Font: cinemadautor.cat

Font: cinemadautor.cat

Tot i així, el tarannà trencador de Dunham atrapa: l’autora es riu de sí mateixa i genera una autocrítica amb la què posa de manifest com la majoria d’edat no s’assoleix màgicament arribats els 18 (o els 21) sinó que s’ha de treballar. Tiny Furniture que va ser projectada el passat novembre al festival REC de Tarragona, es presenta el proper dia 30 en el Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona – que dura fins el proper dia 2 – com l’avantsala de Girls, on podem veure els trets diferencials de Dunham i de la seva sèrie: predomini del diàleg sobre l’acció, situacions satíriques i personatges, en ocasions, hiperrealistes que giren al voltant d’una antiheroína que ens diu que no tot el què veiem a la tele és ideal i perfecte.

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: