Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

Més enllà del Gran Gatsby

Text i foto: Mar Armengol

A mitjans del mes de maig arribarà a la gran pantalla l’adaptació que l’histriònic i entranyable Baz Luhrmann – director de la mítica Moulin Rouge! – ha fet del clàssic modern nordamericà El Gran Gatsby, escrit per una de les icones de la “generació perduda”, Francis S. Fitzgerald. Tinc tantes ganes de veure’n l’adaptació que cada vegada més rellegeixo els paràgrafs que més m’agraden de la novel·la, per refrescar la memòria. El Gran Gatsby per a mi és un conte per a adults, perquè té un ritme trepidant – la història pràcticament no té passatges ‘lànguids’ -; és un xic naïf, com van ser els bojos anys ’20; i, sobretot, perquè explica una història d’amor amb ‘moraleja’ – aquest concepte escrit en castellà em resulta més divertit –.

Però ja parlaré més en profunditat d’aquest tema quan s’estreni la pel·lícula. Perquè precisament avui estreno una nova modalitat d’article en aquest blog que es basa en el “resum d’una obra per paràgrafs” (concretament, dels què més m’han sorprès). En aquest cas he triat Hermosos y malditos (The Beautiful and The Damned), escrita també per Francis S. Fitzgerald als anys 20. El motiu? És una obra que contrasta moltíssim amb El Gran Gatsby, però no per això vull dir que sigui menys interessant. Mentre que la història d’en Gatsby i la Daisy ens fa somniar a través dels flaixos més intenosos de las seva curta aventura, la de l’Anthony i la Gloria ens recorda que no madurar a temps pot comportar conseqüències catastròfiques a llarg termini. Amb aquesta obra, Fitzgerald retrata la cara “B” o els efectes secundaris de la jazz age. És una novel·la colpidora i, en el fons, atemporal, que relata estats d’ànims, sensacions i impressions universals sobre l’entrada dels joves a la vida adulta. A continuació podeu llegir la meva tria de paràgrafs – els he transcrit en castellà, ja que vaig llegir el llibre en aquest idioma en l’edició de butxaca d’Alianza Editorial -, que demostren com l’esperit juvenil dels protagonistes s’ensopeix a mesura el brot de la desídia vital que duen a dins surt poc a poc a la superfície, i ni tan sols ja l’alcohol i les disbauxes esdevenen suficients per ofegar-la:

“(…) seguiría siendo Anthony Patch, no el simple retrato de un hombre, sino el poseedor de una personalidad dinámica y claramente delineada, un individuo obstinado, desdeñoso, que funcionaba de dentro afuera; un hombre consciente de que no puede haber honor, pero sin dejar por ello de ser honorable; al tanto de las ambigüedades de la intrepidez y, sin embargo, valeroso.”

“Un beso así… era como una flor apretada contra su rostro, algo indescriptible, difícilmente recordable; como si su belleza produjera emanaciones que se detenían de manera transitoria para disolverse enseguida sobre su corazón.”

“Así es como se va forjando la intimidad. Uno entrega primero su mejor retrato, un producto resplandeciente y muy bien acabado, retocado con fanfarronadas, falsedades y sentido del humor. Luego se necesitan más detalles y entonces se pinta un segundo retrato, y luego un tercero…”

Heromosos y malditos - foto: (c) Mar Armengol

“Anthony se dejó caer, apático, en una silla, mentalmente cansado…, cansado de nada y de todo; cansado del peso del mundo que no había elegido nunca tener que soportar (…) La suya era una de esas personalidades que, a pesar de una gran abundancia de palabras, resultan incapaces de expresarse; Anthony parecía haber heredado tan sólo la vasta tradición del fracaso humano…, eso, y la conciencia de la muerte.”

“Se había mostrado del todo ineficaz con sus anhelos de dejarse arrastrar y de soñar; nadie se dejaba arrastrar si no era para que se lo llevara un remolino, y nadie soñaba excepto para que sus sueños se convirtieran en absurdas pesadillas de indecisión y remordimiento.”

“ –Cambian – dijo Gloria –. Todas las cualidades que no se usan en la vida diaria se llenan de telarañas.

– La última cosa que me dijo – dijo Anthony – fue que iba a trabajar hasta conseguir olvidarse de que no existe nada por lo que merezca la pena trabajar.”

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: