Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘La Ventafocs’ de l’any 1959

Mar Armengol

En el marc de l’Arenas Festival, aquest cap de setmana s’ha representat de nou el musical per a tota la família La Ventafocs de La Roda Produccions, que trasllada les peripècies de la jove òrfena a la dècada del rock’n’roll als Estats Units. Un concepte molt original: el conte de Perrault, tan bàsic, es pot adaptar a totes les èpoques i estils de música si es pren el concepte de “príncep blau” metafòricament i es deixen enrere els exuberants palaus. Aquest xou de La Roda Produccions ens presenta una Ventafocs, de nom Anne, que aspira a accedir a la beca per estudiar a la prestigiosa universitat d’arts escèniques Juilliard però que ho té força cru ja que la seva cruel madrastra, la propietària d’un local estil Peggy Sue’s, li fa rentar olles fins a trenc d’alba i les seves germanastres l’amarguen a l’institut. Però per fortuna, apareix en Sam, el nou alumne que juga a l’equip de beisbol “Prínceps”…

Una Ventafocs amb iniciativa
Si la màxima il·lusió de la clàssica Ventafocs era caçar al príncep, l’Anne té les seves prioritats més diversificades, per fortuna: vol fer una carrera artística i si a sobre pot acabar sortint amb en Sam, millor que millor. Amb aquest panorama, el ball on s’ha de perdre la sabata no és de caire reial sinó que es tracta del concurs musical per guanyar la beca per Juilliard. L’Anne hi arriba amb un pentinat que podria competir perfectament amb el de la Frenchy de Grease

Reminiscències de Grease
El ritme de les positives cançons del musical La Ventafocs ens recorden al mític musical Grease, així com les faldilles de vol i els tupés. La dècada dels ’50 està plena d’encant i, així com en Danny i la Sandy ballen els èxits del rock’n’roll al ball de l’institut, el programa de ràdio Remember de La Ventafocs ens fa un recorregut per les icones més importants de la dècada, des de la Marilyn Monroe fins a l’Elvis, en Jerry Lee Lewis, en Louis Armstrong… Val a dir que els recursos audiovisuals són encertats en aquest cas, perquè serveixen com a teló de fons, però esdevenen un xic excessius quan s’utilitzen també per donar pas a l’actuació de la Fada Padrina; hauríem preferit que un personatge tan cabdal en la història fos tridimensional.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: