Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘Crepuscle’ s’acomiada de la gran pantalla amb un gran show

Mar Armengol

Siguem sincers, tots esperàvem veure el final de Crepuscle, ja fos perquè ens encanta o bé per poder-lo criticar amb coneixement de causa. En el meu cas, els meus sentiments es troben dividits entre aquests dos parers ja que m’ho passo genial mirant les pel·lícules però igualment coincideixo amb les veus més crítiques, tant pel que fa al poc talent interpretatiu d’alguns actors com pel fet que hi hagi vampirs “més autèntics”; tot i que no cal passar-se de ser “pureta”, perquè els mites evolucionen amb les generacions i la nostra tendeix a l’escapisme teenager de tant en tant.

L’hora de treure els queixals

Centrem-nos: Amanecer. Parte 2. Després del traumàtic final de la primera part, Bella reneix al “món de les tenebres” fabulosament, caçant pumes i donant pallisses a tothom que la faci enfadar. I els Vulturi, que volen acabar amb la família Cullen amb l’excusa del naixement de la filla de la Bella i l’Edward, la Renesmee, la cabregen més que ningú. L’enfrontament amb els vampirs italians amb més mala llet de la història requereix que els Cullen demanin ajuda als seus amics de tot el món ja que tot apunta a què caldrà fer servir els queixals contra els vampirs originals, amb un esperpèntic Michael Sheen intrepretatnt a l’Aro, el “capo” de la sàdica troupe dels Vulturi.

Podem observar una gran varietat de talents especials més diversos que els dels Pokémon entre els vampirs crepusculars: des de descàrregues elèctriques a l’estil Pikachu fins a flames a lo Charmander. A banda d’aquesta curiositat, considero que s’acaben complint les expectatives d’espectacularitat i idealisme que l’èpic final havia promès al llarg de tot aquest temps: el bé s’enfronta al mal en una batalla realment aconseguida que compensa la manca d’acció d’Amanecer Parte 1, tot i que aquesta segona part s’ho pot permetre perquè tot el pes argumental es desenvolupa en la primera (boda, embaràs sorpresa, bebé sobrenatural…).

Experiència col·lectiva

Bogeria a la sala del cinema com feia temps que no veia. I em va encantar viure una experiència realment col·lectiva, amb noies (i nois també) cridant i emocionant-se en les escenes més claus de la pel·lícula. I no em refereixo només al pseudostriptease de Taylor Lautner davant de l’esporoguit pare de la Bella…

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: