Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘Frankenweenie’: un Burton massa edulcorat

Mar Armengol

Després de la meva crisi de fe burtoniana generada per les consecutives decepcions d’Sweeney Todd (2007) i Alicia en el País de las Maravillas (2010), vaig veure la llum de nou amb Dark Shadows (2012), que es posava al nivell d’Sleepy Hollow (1999) o Charlie y la Fábrica de Chocolate (2005), salvant les distàncies entre gèneres, és clar. I d’acord, el llistó en l’animació havia quedat molt alt després de l’obra mestra que és La Novia Cadáver (2005), que jo crec que supera de lluny Pesadilla antes de Navidad (1993), una pel·lícula que sol quedar injustament pels núvols en els rànquings només per tenir una icònica gallineta del ous d’or anomenada Jack. Però l’última cinta animada de la factoria Burton prometia ser bona: un curt convertit en llargmetratge quasi trenta anys després, què autèntic sonava tot plegat…! Malauradament, l’argument és Disney… i ja no sé quants cops els qui posen la pasta m’han esguerrat pel·lícules que em feia tanta il·lusió veure.

Frankenstein?

Des de quan en totes les pel·lícules on es reviuen éssers morts s’han de percebre obligatòriament rastres de la novel·la de Mary Shelley? En tot cas les influències seran les de l’adaptació de la novel·la del 1931, per la intervenció de llamps i trons en blanc i negre en l’experiment… Però ja n’hi ha prou. Bé, el protagonista es diu Victor Frankenstein però jo hi reconec més a la versió infantil del Victor Van Dort de La Novia Cadáver que no pas a l’original doctor Frankenstein. De fet, en el despropòsit que es converteix tot plegat hi observo més reminiscències generals a Gozilla que al mort vivent més famós de tots els temps. I fins aquí puc llegir.

Un curt massa llarg

L’stop-motion és una tècnica d’animació per la qual sento una particular debilitat. No sé si és per la dificultat que comporta donar vida a petits ninots tan treballats o pel rastre artesà que imprimeix el film en un món altament tecnificat. El cas és que un bon argument i una tècnica tan original units poden aconseguir qualsevol cosa. Però si només depenem de la tècnica i ens volem lluir jo voto pel curt. Per una qüestió de respecte a l’espectador. Així que no em va agradar gaire veure com la pel·lícula es podria haver acabat tres vegades sense deixar res pendent abans d’arribar al final (Disney). Però els fans som fans i seguirem anant al cine, esperant un altre Dark Shadows

Voleu saber més sobre l’stop-motion? Podeu llegir l’article que em van publicar al Termita Fanzine d’aquest mes (pàgina 101).

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: