Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘A Roma con amor’: els encertats retrats d’en Woody

Mar Armengol

Està de moda criticar les darreres pel·lícules de Woody Allen. O això em sembla. És cert que jo tampoc vaig gaudir gaire de Vicky Cristina Barcelona o Conocerás al hombre de tus sueños, però qui pot negar que Match Point, Scoop, Si la cosa funciona o Midnight in Paris son bones pel·lícules? Més enllà de les “modes d’opinió”, crec que hauríem de ser una mica més sensats i no deixar-nos dur pels prejudicis globals. De fet, confesso que jo vaig estar a puntet de menysprear A Roma con Amor després de llegir per tot arreu que no era bona (si us ve de gust podeu llegir aquest exemple, aquest i… aquest altre). Però volent comprovar-ho de primera mà, la vaig anar a veure i em va agradar.

La sinopsis de la pel·lícula és, a gran trets, aquesta: quatre històries que tenen com a teló de fons Roma i que se succeeixen de manera independent amb el fil conductor de l’humor i la gran capacitat de captar i parodiar els clichés socials d’en Woody que particularment m’encanta. En primer lloc, Ellen Page – l’original Juno – dóna vida a la seductora però insegura Monica  en una historia on Alec Baldwin és el Pepito Grillo d’en Jack (Jesse Eisenberg). En segon lloc, el mateix Allen es converteix en el pare jubilat que viatja a la capital italiana per conèixer els seus futurs sogres. Atemorit per la mort (com no!) que suposa per a ell l’abandó de la batuta, troba en el seu futur consogre un talent genuí per a l’òpera i el duu a la fama. En tercer lloc, Roberto Benignini, que havia de sortir sí o sí en una pel·lícula americana sobre Roma – igual que Marion Cotillard en una ambientada a París –, esdevé el personatge de conte que es fa famós tot d’una per ser precisament ningú en especial. I sí, em deixo la història de la Pe, a qui tots haureu vist als cartells i tràilers de la pel·lícula: ella completa el retrat que Woody Allen fa sobre la Ciutat Eterna i només diré que el seu personatge no deixa gaire ben parada la jet set romana.

Tal vegada aquesta comèdia coral quedi fora de la llista de les millors pel·lícules de la Història, però l’elaborat retrat de persones i caràcters que duu a terme Woody Allen fa que cadascuna de les seves pel·lícules tingui alguna cosa especial, un no sé què que em fa gaudir reconeixent caràcters i situacions, mentre, com ell admet, també fa una mica de guía turístic per capitals europees. Dit això, jutgeu per vosaltres mateixos.

 

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: