Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘Brave’: quan la valentia no requereix de màgia

Mar Armengol

La Mérida és una rebel amb causa. Fins a cert punt. La jove princesa ha de lluitar contra les imposicions reials de la seva mare, que consisteixen en què es converteixi en una submisa esposa. La valentia que demostra l’hereva a la corona, sense necessitat de recórrer a la màgia, deixa ben clar d’entrada que ella no és una princesa Disney convencional, a l’estil Blancaneus o Ventafocs Així que la intervenció d’encanteris mal resolts, fins on puc llegir, esdevenen un afegit a la història que fa trontollar un argument que prometia més que no pas ha complert.

Font: YouTube. WaltDisneyStudiosEs

La màgia, que hauria de modificar el camí de la Mèrida i enfortir-la per lluitar contra el mal que assetja el regne – el matrimoni de conveniència sembla no ser prou terrible –, és innecessària en l’argument perquè la jove protagonista pot amb tot… Només li calia prendre un cafè amb la seva mare i evitar que alguns dels milers de rínxols que adornen el seu caparró la distraguessin.

Un dels moments àlgids de la pel•lícula – no faré cap spoiler ja que aquesta escena també apareix als tràilers –, té lloc quan la intrèpida princesa es presenta a un torneig de tir amb arc per competir per la seva pròpia mà i així evitar haver de casar-se amb qualsevol dels pretendents brètols que arriben al regne amb l’objectiu d’endur-se-la com a trofeu. L’enfrontament, previsible, que això provoca contra la seva mare acaba amb la típica fugida adolescent de casa. En aquest instant, la mare esdevé conscient que la seva rigidesa és una trava en la relació amb la seva filla i segurament decideix convertir-se en una reina “progre”, si això és possible. Però la nena, convençuda que li falta picant a la salsa brava, decideix deixar-se guiar per uns leds blaus – la icona transcendent de la pel•lícula –, que la porten a acceptar els serveis d’una bruixa convenientment sonada.

Podem considerar que Brave dóna una merescuda lliçó a les ràncies princeses Disney però no arriba al nivell dels arguments sublims marca Pixar de Ratatouille o Up. Els mestres de l’animació 3D s’han entretingut tant a perfeccionar la seva tècnica – els escenaris de la pel•lícula són molt acurats, així com el look de la princesa rebel –, que han descuidat el seu punt més fort: l’honestedat argumental, cosa que marcava els límits entre els diners de Disney i el talent de Pixar. Esperem que en les properes pel•lícules – com Monsters University – la factoria del 3D per excel•lència revifi.

Single Post Navigation

One thought on “‘Brave’: quan la valentia no requereix de màgia

  1. Retroenllaç: ‘¡Rompe Ralph!’: quan Disney sembla Pixar « Batec de Cultura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: