Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

‘El Naufraguito’, 23 anys d’originialitat i ironia

Mar Armengol

L’any 1989 va néixer un petit fanzine anomenat El Naufraguito, el fanzine que nada a mano. Parlava sobre qüestions de la vida amb humor, ironia i una mica de cinisme. El 1994 va arribar El Mininaufraguito, un company, a mode d’annex, d’aquest fanzine. Amb el número 92 ja publicat i premiat en dues ocasions com a millor fanzine al Saló del Còmic de Barcelona (el 2003 i el 2011), El Naufraguito continua sorprenent els seus lectors cada número. Els seguidors de la publicació, anomenats ‘nàufrags’, són qui omplen les pàgines del fanzine amb els seus escrits, que envien a l’equip editorial del Naufraguito via correu electrònic.

“Siento que no soy de aquí”, número 92, juny del 2012, juntament amb ‘El Mininaufraguito’, titulat “Los infiltrados”. Fotografia: Mar Armengol

Motiu universal, reflexió particular

Cada Naufraguito gira al voltant d’un tema en concret, una relfexió o una premissa universal: “En ocasions és un tema que es repeteix en els escrits que ens envien els nàufrags, en altres casos hi ha algun nàufrag que el proposa especialment i en d’altres és l’editor qui el suggereix”, comenta Ceferino Galán, l’editor.

“És un fanzine per pensar i per somriure, per tornar a llegir-lo i comentar-lo amb els amics. I tal vegada et quedi una ombra de tristor. O tal vegada t’ajudi a trobar l’enfocament al teu problema” – Ceferino Galán, editor de El Naufraguito.

Les reflexions que ofereixen els textos d’aquest fanzine amaguen múltiples significats, que cada lector pot desxifrar depenent de la seva situació particular. Aquest és el cas del fanzine número 92, d’aquest mes de juny, titulat Siento que no soy de aquí, que ofereix títols de textos tan suggerents com “El orden maligno”, “La superstición tonta” , i frases tan iròniques com: “Nosotros no somos antisistema, el sistema es antinosotros”.

Orfebreria sobre paper

A més de la riquesa conceptual del seu contingut, cada número del Naufraguito constitueix per ell mateix una peça de col·leccionista: el seu petit format inclou quantitat de detalls, des de solapes a petits textos adjunts, i fins i tot alguns números de la publicació venen acompanyats d’una “Tapa El Naufraguito”, com si d’un pinxo de bar es tractés. El Mininaufraguito, que va adjunt sempre al seu germà gran, és el millor exemple de la delicadesa amb què, manualment, s’elabora cada número. Aquest és un dels motius pels quals Ceferino creu que el jurat del Saló del Còmic es va decidir a concedir-los el premi al millor fanzine: “Ens agradaria que fos perquè El Naufraguito està fet amb molta cura, triem el paper de les portades, imprimim i tallem, enganxem els detalls que hem pensat… Ho fem pràcticament tot”. I afegeix: “També estan els textos triats, com ja hem comentat, entre la multitut de testimonis que ens han enviat els nàufrags”.

Vídeo de la pàgina de Vimeo del Naufraguito. Realització de GO i animació de David López

Per saber-nes més… 

Tota la informació sobre aquest fanzine – història, llibre de visites, llistat de números… – es pot trobar a la seva pàgina web, elnaufraguito.com. Si voleu participar com a nàufrags a la publicació, o rebre cada número per correu, podeu enviar les vostres suggerències a elnaufraguito@hotmail.com. Tambié podeu seguir-los vía facebook i veure els seus vídeos a vimeo.

Si us interessa el món del fanzine a Barcelona, podeu llegir el nostre reportatge Fanzines: Passió pel Paper

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: