Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

No ens havíem de quedar a casa

Crònica de Mar Armengol

“Ens hauríem d’haver quedat a casa”, penseu molts de vosaltres quan una obra de teatre no us ha fet el pes. Ja sigui a causa dels personatges massa complexos o d’una historia impossible de seguir, penseu que el pla del teatre no ha estat el més encertat. En el teatre contemporani existeix el tòpic d’un excés de transcendència presentat d’una manera tan complexa i sofisticada, que impedeix que el públic, que és precisament qui alimenta l’espectacle, connecti  amb l’obra. Sense menysprear aquesta mena d’obres, és cert que la comèdia pot ser intel·ligent i mantenir alhora una essència planera, que atrapa l’espectador, convidant-lo a una hora i escaig d’evasió. Aquesta és la reflexió teatral que ha dut a terme Llàtzer García amb la seva obra Ens hauríem d’haver quedat a casa. La podeu anar a veure a la Sala Muntaner fins el 17 de juny.

“Una obra de teatre que parla sobre el teatre, això és ‘Ens hauríem d’haver quedat a casa’ “. Fotografia d’Alba Lajarín

Una obra de teatre que parla sobre el teatre, això és Ens hauríem d’haver quedat a casa. Els cinc actors de la Companyia Arcàdia – Marta Aran, Laura López, Guillem Motos, David Ortega i Mima Riera – donen a vida a diferents estereotips presents en el món del teatre: la Lali és la jove empresària que té ànsies de fer del Cafè Teatre del seu pare un punt de referència a Barcelona; l’Òscar és l’eterna promesa  a les ordres de la Marta, la frustrada directora que pretén fer una obra apoteòsica que capti el conflicte de l’home contemporani; la delicada Helena pateix mil i una crisis per concentrar-se en el seu paper, i l’Enric és un monologuista mediocre que actua els dilluns al vespre, a segon hora. Tots cinc personatges es troben en el petit Cafè Teatre un dilluns al vespre: han d’estrenar una comèdia, suposadament, però tot plegat sembla haver-se de convertir en un drama  si no troben a temps l’origen del seu malestar en el món de l’espectacle.

Aquesta obra es va presentar pel Festival Temporada Alta 2011 i ara arriba al petit espai de la Sala Muntaner per fer-ho passar bé al públic amb un humor intel·ligent, que no deixarà indiferent.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: