Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

Jordi Casanovas: “A ‘Burundanga’ hi ha acidesa a nivell de relacions humanes i no tant en qüestions polítiques”

Entrevista de Mar Armengol

Què passaria si descobreixes amb la droga de la veritat que la teva parella forma part d’una banda terrorista, com ara E.T.A.? Centrant-se en les relacions humanes i amb humor blanc, l’obra Burundanga de Jordi Galceran (El mètode Grönholm) enceta aquest conflicte. En motiu de l’estrena de Burundanga a La Villarroel hem entrevistat el dramaturg Jordi Casanovas perquè ens parli sobre aquesta obra tan original que ja ha dirigit amb la seva companyia, Flyhard, en dues ocasions: pel festival Temporada Alta de l’any passat i a la Sala Flyhard el passat mes de gener. Van fer ple aleshores i tot apunta a què a La Villarroel passarà el mateix…

Jordi Casanovas, director de la companyia Flyhard i de la Sala Flyhard. Actualment dirigeix ‘Burundanga’ a La Villarroel. Fotografia de: David Ruano

Burundanga s’ha estrenat a Madrid, al Temporada Alta 2011, a la Sala Flyhard i ara arriba a La Villarroel… es pot considerar que la trajectòria d’aquesta obra s’està consolidant. Teniu pensat anar a altres sales?

A Madrid ho va estrenar una altra productora amb una altra companyia. Nosaltres vam fer l’estrena al Temporada Alta, després a la Sala Flyhard i ara a La Villarroel. Després ja vindran la gira i els bolos, de cara a l’any vinent.

Ara mateix amb la companyia Flyhard tenim la Sala Flyhard i tirem endavant més produccions a banda de les nostres, com ara L’ànima de la nit, de Blanca Bardagil, i també Litus, escrita i dirigida per Marta Butxaca. Aquests muntatges són de companyies alienes però d’alguna manera la productora en fa la producció.

La companyia Flyhard està embarcada amb Burundanga i acabarà la setmana vinent la gira de Nit de ràdio dos punt zero. Estarem ocupats amb Burundanga i després tenim en marxa altres projectes que s’estan desenvolupant.

Jordi Galceran és l’autor de Burundanga; a l’hora de proposar-te dirigir l’obra, va haver alguna cosa que suposés un repte per a tu?

No, a mi em venia de gust. Jo li vaig comentar com altres vegades si n’estava segur en el sentit que s’havia de representar a la Sala Flyhard, una sala de 40 espectadors només, i els muntatges d’en Jordi Galceran són per a un públic més ampli i sovint han tingut una trajectòria molt llarga, com ara El mètode Grönholm, que ha fet gira per gairebé tot el món.

Podeu anar a veure ‘Burundanga’ fins el 13 de maig a La Villarroel

Però ell n’estava segur i deia que algunes productores i teatres no s’havien acabat d’atrevir, potser arran del tema que tracta, d’algun dels pretextos que generen situacions a l’obra, com és el fet que alguns personatges formen part de l’organització armada E.T.A. A mi no em feia pas por perquè està tractat amb molta cura. Em venia de gust dirigir una comèdia còmica, fer aquest treball d’humor, acudit i gag sense fer una cosa vulgar. És important mantenir una història emocional, tant per a la companyia com per a mi, i també arribar a sentir el què senten els personatges. Per tant, em venia molt de gust, no em feia por.

I per als actors?

No, però el cert és que era el primer cop que fèiem un text que no era meu i va ser la novetat però no pel text ni pel muntatge en sí. Tot va sorgir molt d’hora: a la segona setmana vam fer un petit assaig amb públic de la meitat de l’obra, vèiem que funcionava i vam seguir.

Llegint textos sobre l’obra, sobta trobar el terme “humor blanc”, perquè encara que el tractament que es fa d’E.T.A. no sigui ofensiu és una tema recent. Per tant, em pregunto si quan es va estrenar a Madrid o Barcelona va rebre alguna crítica en motiu d’això…

No ens consta que a Madrid hi hagués crítiques negatives, i per l’estrena a Girona i Barcelona tampoc: el comentari és que l’obra no indaga del tot en els motius d’estar en aquesta banda però és que no és el seu objectiu. El crític que busqui això s’equivoca.

L’objectiu de l’obra és situar els personatges en una situació extrema, límit: una noia que s’acaba de quedar embarassada accidentalment i vol saber si la seva parella té intenció de formar una família amb ella. Per això li dona una droga, però acaba descobrint que forma part d’una banda terrorista.

En Jordi Galceran pensava en el secret més bèstia que podria tenir una persona i aquest podria ser un. En tot cas et sorprendria que t’ho digués la teva parella, i aquí rau la gràcia: presenta una parella molt enamorada que s’estima, que té una atracció sexual molt forta, però que resulta que hi ha un secret que els pot allunyar. Aquest és l’objectiu del dramaturg: buscar aquell problema que els fiqui en una situació més extrema. En aquest cas aquest és el pretext però no és per buscar les explicacions de per què en forma part sinó d’explicar fins a quin punt podem arribar a perdonar a algú.

La droga burundanga també s’utilitza en la vida real…

Els efectes de la droga en l’obra són ràpids i divertits però és cert que s’utilitza. També se l’anomena la “droga dels violadors”, perquè es fica a les begudes, deixa atontada la víctima i després no recorda res. En el cas de l’obra s’administra en una cervesa i el personatge perd el cap, diu tota la veritat i no hi ha res que el bloquegi. És una situació molt divertida: crec que és el millor invent en l’obra.

Creus que aquesta obra es podria estrenar ja al País Basc?

Amb nosaltres no ho crec perquè som la versió en català, però és possible que els qui tenen la versió en castellà ho facin allà. Jo crec que sí, no hi hauria absolutament cap problema. En general els temes tabú són coses bastant polítiques, jo crec que el públic no tindria cap problema i agraeix poder riure de i amb. De fet són personatges arquetípics i sincers però pallussos en les seves accions, no són un exemple d’un arquetip real. És una comèdia: es pot riure de tot i és bo.

Es pot fer comèdia de tot sempre dintre d’uns paràmetres?

Sí, depèn: també he vist altres textos, llibres i pel·lícules de bandes terroristes més bèsties que arriben a un públic més petit. Burundanga està feta perquè no ofengui ningú i arribi per tant a un públic més gran. Tots podem riure molt més i si se centrés més en ser dura o crítica, el públic seria més petit.

Hi ha algun exemple de text fictici més punyent?

La pel·lícula Four Lions va sobre els terroristes islàmics i és molt bèstia, algú s’ho pot prendre malament. És un guió dur i políticament incorrecte. A Burundanga hi ha acidesa a nivell de relacions humanes i no tant en qüestions polítiques. En Jordi Galceran no volia fer una obra política i és l’últim que voldria fer a la vida segurament.

Burundanga té edat o és apta per a tots els públics?

Jo diria que pràcticament per a tots els públics. En Galceran juga amb la burundanga, que obliga a dir la veritat, i això és un joc teatral molt vàlid per a tothom. És molt bàsic, intel·ligent però tan vell com quan a El somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, els fullets fan que les persones s’enamorin. Són jocs teatrals de tota la vida i això fa que sigui per a tots els públics, és la base de l’obra i el moment més divertit.

Finalment, una pregunta per al vostre projecte: com va la Sala Flyhard?

Molt bé, de fet en els últims 12 mesos hem tingut ple tots els dies i malgrat que tinguem 40 localitats es tracta d’un èxit. Hi ha sales que són més gran però que no tenen aquest índex. El públic té clar que ve a veure textos contemporanis d’autors catalans, que són propers i parlen del què passa ara. És la clau perquè s’hagi fidelitzat, sempre anem a buscar històries, no tan experiments dramatúrgics i narratològics.

A mi m’interessa que m’expliquin una història, m’agrada. Es poden fer experiments però sempre mantenint que s’expliqui una història. I crec que hi ha necessitat del retorn del conte i la història i això és el que la gent té claríssim, que quan ve a la Sala Flyhard ve a escoltar una història.

Jo mateixa vaig tractar de treure les entrades per a Burundanga al gener i estaven exhaurides per tot el mes…

Es va exhaurir en un dia…

Pensaríeu en ampliar la Sala Flyhard?

Tant de bo. Ara mateix no podem fer-ho perquè l’espai no ho permet però tant de bo. És una inversió de diners molt gran que de moment no és possible però podria funcionar.

Moltes gràcies, Jordi!

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: