Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

“David y Sara” o l’amor supervivent

Crònica de Mar Armengol

Avui s’estrena al Teatre Gaudí de Barcelona David y Sara (Pegaso ha desaparecido), l’obra escrita per Ever Blanchet i dirigida per Òscar Molina. Una història d’amor explicada en un format poc convencional per al teatre, el flashback: els protagonistes emprenen un viatge des de la vellesa fins a la infantesa o, el què és el mateix, des del 2015 fins al 1954. David (Xavi Casan) i Sara (Maria Clausó) repassen la seva complicada història d’amor, que trenca amb tots els convencionalismes en una societat estricta i religiosa, fins arribar pràcticament als nostres dies.

Blanchet enceta amb David y Sara (Pegaso ha desaparecido) la tercera part d’una trilogia centrada en la sexualitat, i que està precedida per Desiguals i Pasta Fullada. La primera tractava sobre l’amor entre dones; la segona, sobre l’envelliment en parella i aquesta tercera és la més irreverent i trencadora per presentar l’amor prohibit de David i Sara. El fil que lliga aquestes tres històries és, a més de la sexualitat, “la història d’amor que perviu al llarg del temps, com el de Chico i Rita”, segons apunta el director, Òscar Molina.

Els actors Maria Clausó i Xavi Casan. Fotografia de Mar Armengol

Per tal de dur a terme aquest viatge enrere en el temps, l’obra està dividida en vuit parts en què successivament els actors recobren la joventut per copsar l’arrel de la seva passió imperible. La música que acompanya cada part, Whatever Lola Wants, esdevé un personatge més en l’obra en ser la mateixa peça interpretada de manera diferent segons l’època. Tanmateix, en aquestes vuit trobades, l’espectador pot copsar com els amants es veuen obligats a dur vides separades però que malgrat tot busquen moments per estar junts.

Després d'un llarg temps sense veure's, els amants es retroben en un picnic. Fotograifia de Mar Armengol.

El ritme trepidant de l’obra és tot un repte per als actors, Xavi Casan i Maria Clausó, que han de mudar tant d’edat com de vestuari en vuit ocasions; per això, els vestidors es troben inserits de manera estratègica en el mateix decorat de l’escenari. Un escenari que es troba en la sala petita del teatre i que afavoreix la intimitat de la història de David i Sara; l’aforament és per a 34 persones, aproximadament. Així doncs, formalment l’obra “trenca convencionalismes”, com apunta Ever Blanchet, de la mateixa manera que succeeix amb el contingut.

David y Sara (Pegaso ha desaparecido)  ens desperta preguntes: a què fa referència “Pegaso”? Per què la història acaba on comença cronològicament? Què impedeix que David i Sara puguin estar junts? Per contestar totes aquestes preguntes, podeu anar a veure l’obra a partir de demà i cada dimarts i dimecres a les 20:45 al Teatre Gaudí de Barcelona.

“Whatever Lola Wants, esdevé un personatge més en l’obra en ser la mateixa peça interpretada de manera diferent segons l’època”. Aquesta versió concretament és de Sarah Vaughan.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: