Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

“Hamlet Accions”: el Grand Guignol continua sobresaltant 150 anys després

Crònica de Mar Armengol

En ple segle XIX, en una època de crisi i revolucions, el teatre del Grand Guignol va saber fer sàtira i generar terror entre el públic popular al què s’adreçava. Aquest gènere francès que també va tenir la seva pròpia història a Barcelona continua vigent 150 anys més tard, en menor mesura, en els escenaris de la Ciutat Comtal. L’evolució del Grand Guignol  va ser el tema sobre el què ahir es va reflexionar a La Seca Espai Brossa, en motiu de la “Hamlet Acció”, organitzada per Hamlet, revista de les arts escèniques.

D’esquerra a dreta: Nao Albet, Hermann Bonnín, Antonio José Navarro i Xavier Muniesa. Fotografia de Mar Armengol

Els assistents a l’acte van ser quatre personalitats de l’escena barcelonina així com experts en la matèria. En primer lloc, l’actor i director Nao Albet va parlar sobre l’obra que ha dirigit juntament amb Marcel Borràs: La monja enterrada en vida o secrets d’aquell convent, que s’estrena el proper 7 de març a La Seca. Aquesta obra va ser escrita per Jaume Piquet, un dels autors catalans que es va avançar al Grand Guignol francès. Nao Albet va recalcar la importància de traslladar una obra del segle XIX a l’actualitat, ja què es tracta d’un gènere que “cada vegada és més desconegut” però que tot i així ha influenciat en el cinema, el gran hereu i a l’hora causant de la desaparició progressiva del Grand Guignol en els escenaris. La venjança, la sang i el fetge són tòpics que identificaven el Grand Guignol i que ara es troben presents en a la gran pantalla, sobretot en el gènere de terror.

Vídeo promocional de l’obra La monja enterrada viva o secrets d’aquell convent. Font: La Seca Espai Brossa

A continuació, Hermann Bonnín, actor i director artístic de la Seca Espai Brossa, va referir-se a la trajectòria barcelonina del Grand Guignol i va ressaltar la importància d’aquest gènere teatral que, tot i haver nascut en un ambient popular, va influenciar en els moviments d’avantguarda. Corrents com el surrealisme beuen del tarannà del Grand Guignol, pel fet d’anar més enllà  i cercar els extrems més foscos de la personalitat. D’altra banda, a un nivell pictòric, Bonnín va comparar el teatre del Grand Guignol amb l’expressionisme: “la pinzellada cruel, forta i trencadora en contrast amb el teatre de sainet [adaptat al gust burgès decimonònic]”. I va afegir que “Joan Brossa també desvetlla aquest significat”.

L’expert en cinema Antonio José Navarro va ser qui, en tercer lloc, va traçar la trajectòria històrica del teatre del Grand Guignol: els seus orígens, com bé indica el nom, són francesos. Concretament, va néixer a finals del segle XIX de la mà d’un policia retirat, Oscar Méténier. L’antiga trajectòria professional de Méténier de ben segur que va ser la causant que traslladés a escena tots els episodis macabres que deuria presenciar: prostitució, pràctiques científiques poc curoses, crims passionals… Precisament el què volia el públic: “fins i tot en les primeres civilitzacions s’aprecia el gust per les emocions fortes”, va recordar Navarro, en referència a les històries explicades a la vora de la foguera i a les execucions públiques. La crítica a la societat que es va dur a terme Le Théâtre du Grand Guignol, al barri parisenc de Pigalle, va durar fins als anys seixanta, quan el cinema, deutor del teatre, va prendre el relleu al Grand Guignol.

Finalment, el periodista cultural Xavier Muniesa va recordar la figura de Jaume Piquet, autor original de La monja enterrada viva. Piquet  va crear un teatre cruent i popular, que va obrir les portes a l’entrada del Grand Guignol francès a la Barcelona de principis del segle XX. Aquest autor d’origen humil i amb escassa formació, va produir un gran nombre d’obres al llarg de la seva trajectòria. Les seves creacions es van representar al teatre Odeón, que popularment es coneixia com a l’ “Escorxador”, pel tarannà fosc de les obres representades. Això demostra que, malgrat que qualsevol època sigui difícil, l’espectador segueix buscant les emocions extremes al teatre.

Podeu trobar un monogràfic sobre el teatre del Grand Guignol al número de gener de la revista Hamlet, que podeu adquirir a La Central del Raval, la Fnac del Triangle i la llibreria Free Time. El número de febrer també es  troba disponible.

Single Post Navigation

One thought on ““Hamlet Accions”: el Grand Guignol continua sobresaltant 150 anys després

  1. Retroenllaç: Sonata de pau i mort « Batec de Cultura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: