Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

Sergi Rubió: “Els qui fem curts regalem la nostra obra”

Entrevista de Mar Armengol

El proper 10 de febrer s’inicia el rodatge del curt La noia que respectes a Sabadell. Sergi Rubió, el seu director, relata en 20 minuts i escaig la complicada història del Nacho i l’Aida, demostrant que tots els nois, a l’adolescència, ploren per aquella noia especial. Greta Fernández, actriu a La Riera, i Marc Rius, donaran vida als personatges. En aquesta entrevista, Rubió ens parla sobre el procés de creació de la història i sobre el complicat món de les emocions. 

Cartell promocional realitzat per Víctor García Puig

– Comenceu el rodatge del curt el 10 de febrer, però segons he llegit, el rodatge s’inicia 13 mesos després de naixement del projecte. Malgrat la breu durada, un curt requereix molt de temps…

Oi tant! És una pel·lícula curta, a diferencia de les pel·lícules llargues, que es consideren com a tals a partir dels 40 o 60 minuts de durada, però igualment un curt porta el seu temps. El curiós és que vam acabar el guió l’any passat, pels volts de Nadal, i hem estat un any per poder-ho rodar. Al l’agost només érem la Gemma, la directora de fotografia, i jo; després, s’hi van sumar l’ajudant de direcció, l’Alba, i el director artístic, que va fer una gran feina amb els esborranys per elaborar els decorats.

– Quins avantatges té fer un curt?

Posats a valorar, el llarg té més avantatges: la distribució en sales, TV, el beneficis… mentre que el curt té una distribució diferent. La distribució és una aventura en aquest cas. Estaria bé que més canals de TV compressin curts.

Mar Rius i Greta Fernández donen vida al Nacho i l'Aida

– Aquest curt mostra que els nois també ploren per la noia que respecten. Té un contingut  biogràfic, aquest argument? Consideres que els directors de cinema tot sovint fan al·lusió a les seves experiències viscudes en les seves pel·lícules?

Sí, en treballs anteriors i en aquest sense voler vaig al melodrama; la felicitat me la reservo per la vida real. Les abraçades, els amors no correspostos, els acomiadaments, els plors… són constants en la meva filmografia. I la idea de La noia que respectes va néixer perquè tota persona que vulgui narrar ha de parlar sobre el què ha viscut i aquí resideix l’originalitat: la vida privada de qualsevol persona podria inspirar una pel·lícula. Carles Guarch i jo vam unir les nostres experiències d’adolescents per escriure el guió. M’atreviria a dir que les experiències del meu company i la meva li pot passar a qualsevol noi, des del més tímid fins al més guapo. Plorar per una noia. Tots els nois plorem i quan ens enamorem perdem el món de vista.

– Així doncs, hi ha una part de la teva història en el personatge del Nacho… Però part de la teva percepció cap a les noies també es troba en l’Aida?

Vam fer una prova de càmera perquè la Greta Fernández, de La Riera, i la Carlota Ventolà, que ara surt a Infidels optaven al paper. La Carlota em preguntava: “Però ella també l’estima?”. I jo li vaig respondre: “Aquest guió l’hem escrit dos nois i no sabem què dir”. És una pel·lícula narrada des del punt de vista dels nois i dedicada als nois per entendre’ls millor. La meva meta és fer un curt identificable amb el nois.

– A l’hora de fer el càsting, buscàveu per Facebook “la Juno catalana”… Com expliques aquest concepte?

Llegint el guió ja t’imagines el seu físic: és un “formatget”, noia petita, blanca, fràgil aparentment, perquè després és la més adulta; les dones maduren abans i això es reflexa. Vam rebre molts currículums… Fins que vaig veure la Greta Fernández actuant a La Riera i després en el programa Divendres. La vaig veure com era al carrer i encaixava. De la mateixa manera, l’actor, en Marc Rius, té molta planta, personalitat, és expressiu, i el vam trobar fàcilment.

Les complicades relacions d'amistat entre nois i noies a l'adolescència es mostren a "La noia que respectes"

El teu curt està finançat en part a través del mètode crowfunding, concretament per la web de projectes audiovisuals Kifund. La gent pot aportat petites quantitats desinteressadament per ajudar a tirar endavant el projecte. Et consideres part de la generació crowfunding?

És un invent més perquè amb l’arribada del digital, i en deu anys vista, encara serà més fàcil fer cinema. Aquesta moda ajuda però en general pots fer negoci. Hi ha beneficis per als inversos, i a més comptem amb entitats de Sabadell i mitjans de comunicació per a finançar el projecte, a més del crowfunding. La noia que respectes s’estrenarà al Cinema Imperial en motiu de la Mostra de Cinema Català.

– Voldries estrenar el curt fora de Catalunya?

De la mateixa manera que a nosaltres ens fa gràcia que ens arribi una pel·li d’una altra cultura.

– A quins llocs voldries portar La noia que respectes?

Per descomptat, els festivals són la principal via per mostrar-ho. Els festivals catalans són una opció i a més els Marvin and Wayne em van proposar subtitular el curt en anglès i francès.  Així doncs, podem anar a Moscú i a Rotterdam… Estaria content amb qualsevol premi o reconeixement.

– Rodaries fora de Catalunya?

Com a estudiant vaig estudiar a la New York Film Academy. Vaig rodar al Soho, a la Cinquena Avinguda… I vaig estar a tots els escenaris de la pel·lícula Gohst, incloent Brooklyn. L’ambient és com el de Sabadell.

– Tens pròxims projectes en ment?

El problema és que en tinc masses… i no em puc concentrar.

– Parlant de la temàtica, la canviaries i et decantaries per una altra, com la ciència ficció?

Se sol dir que no beuré mai d’aquesta aigua, però gènere el fantàstic no m’interessa. Una meta en el curt seria el gènere policíac, que no existeix a Catalunya. El rodaria amb la mentalitat de Hollywood: s’ha de ser ambiciós.

– Fa poc que ha tancat Megaupload… Quina opinió et mereix?

Jo vaig penjar tota la meva obra per la comoditat de fer-la arribar a la gent, així que en certa manera jo he regalat la meva cultura. Vaig voler vendre el meu documental sobre Bigas Luna, del 2008, a la TV, però no vaig fer poder fer front a les despeses i el vaig penjar sencer a IMDb. Els qui fem curts regalem la nostra obra. Tenint en compte que no genera beneficis, amb  l’eina de YouTube som vistos, aplaudits, criticats… no et parlaria igual si fos director de llargs o estigués en una discogràfica. Però tots som  treballadors. Per exemple, per als qui hem estat darrera no hi ha gremis. Un elèctric pot estar 12h carregant més pes que un obrer de la  construcció, i ni està assegurat ni cobra un sou… Sempre penso que hem de ser masoquistes per voler seguir fent cinema.

– Internet té els seus matisos positius i negatiu. A vosaltres us ha ajudat a publicitar el curt abans que es rodi…

Internet és com estar al carrer, és un aparador on tries el que vols. Ara ja no piques a la porta sinó que t’obren la porta perquè veuen el que vens; la gent pot triar.  En relació amb la promoció, voldria agrair a la Roser Jorba Soler el seu recolzament, ja que ha convertit el seu bloc en gairebé la pàgina oficial de La noia que respectes.

Moltes gràcies, Sergi!

També podeu seguir el rodatge de La noia que respectes a la seva pàgina de facebook.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: