Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

Tots necessitem “Oxigen”

Crònica de Mar Armengol

Avui s’estrena Oxigen al Teatre Gaudí, la primera obra dirigida per Mar Monegal. Oxigen parla sobre com es modifiquen les relacions de parella quan el primer fill arriba a casa. L’argument que presenta Monegal, de tipus universal, adopta un especial significat en relació amb l’autora: el fet de convertir-se en mare va fer que és determinés per la dramatúrgia, vocació que havia compaginat fins aleshores amb la seva professió, la infermeria.

D'esquerra a dreta, els personatges: Ona (Helena Bagué), Roger (Albert Mèlich), Marta (Betsy Túrnez) i Àlex (Francesc Ferrer). Copyright de la imatge: Josep Aznar

“El naixement de la Jana – com comenta Mar Monegal – va ser el meu motiu d’inspiració”. I en Oxigen també es plasma aquesta importància en de rumb que prenen les vides dels quatre personatges protagonistes: la parella més còmica, formada per l’Àlex (Francesc Ferrer) i la Marta (Betsy Túrnez) experimenta un canvi, així com i la més dramàtica, integrada per l’Ona (Helena Bagué) i el Roger (Albert Mèlich). Les dues parelles, veïnes, decideixen conèixer-se més a fons quan les dones es queden embarassades. El camí que emprenen des d’aleshores posarà a prova els seus sentiments.

“Oxigen – segons la pròpia dramaturga i els actors – és una obra tragicòmica”: es mostren escenes complexes, pròpies de les crisis de parella, a l’hora que té molt de pes el component irònic d’una circumstància en què “els pares han de jugar a ser pares però aquesta vegada és la vida real”, com ha apuntat Monegal.

Les relacions de parella es tornen complexes amb l'arribada de les criatures. Copyright de la imatge: Josep Aznar.

Aquest “joc de pares” en la realitat es fa palès en la curiosa escenografia disposada en l’escenari: tot el mobiliari que representa el pis de cada parella està fet a petita escala, des de les taules i les cadires fins a la cuineta i, fins i tot, la batedora i l’aspiradora. L’objectiu, com apunta Monegal, és mostrar que tot es fa cada vegada més petit perquè gira al voltant de la criatura i a l’hora oferir un contrast més gran amb les escenes dramàtiques. I és que tot canvia quan “surten dues ratlles roses”.

Oxigen s’estrena avui al Teatre Gaudí i es representarà fins al 25 de març.  

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: