Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

Mónica Caldeiro: “El spoken word permet que el poeta parli amb el públic”

Entrevista de Mar Armengol

Mónica Caldeiro és poetessa del spoken word. Imatge de la web del Festival Spoken Word de Calgary,

La Mónica Caldeiro és poetessa des de sempre i a través del spoken word transmet el seu missatge al públic sense haver de llegir d’un full. Ha recitat els seus versos a Nova York, Calgary, Sant Francisco, Madrid, Santiago i València. A Barcelona, és una de les integrants de la Xarxa de Poesia Urbana de Barcelona, forma part del duet poètic La Patilla i la Visceralidad, amb en Víctor López LaGounda, i col·labora amb les associacions culturals Freedonia, El Colmado i La Papa. Ella ens ha informat del panorama poètic a la ciutat i ens ha parlat de la seva trajectòria com a artista:

– Com és ser poeta a Barcelona?

En els darrers cinc anys, a nivell artístic el panorama a Barcelona ha millorat bastant. Abans, per exemple, no hi havia tants micros oberts com ara i hi havia més pressió, perquè s’hi percebia un tarannà elitista. Amb el sorgiment d’un circuit poètic emergent, però, l’accés ha millorat. Hi ha els poetry slams a locals com Tinta Roja i recitals de spoken word. Jo formo part de la  Xarxa de Poesia Urbana de Barcelona i organitzem recitals, alguns dels quals són oberts, com els de El Colmado.

A nivell econòmic, el tema és complicat però se sap que la poesia és la germana pobra. Hi ha gent que afirma que a ninguna cultura els poetes han estat ben remunerats. Però la recompensa no ha de ser sempre econòmica. Els viatges i els festivals són una recompensa de per sí.

– Quin paper prenen les plataformes com el Freedonia, la Xarxa de Poesia Urbana de Barcelona… per difondre la poesia independent?

Tant El Colmado com el Freedonia són associacions culturals amb el seu local i programen activitats.  La Xarxa en canvi no en té local, perquè nosaltres som un col·lectiu i encara no ens hem constituït com a  associació. Som poetes i treballem amb assiduïtat per programar circuits i esdeveniments per expandir la poesia. Som quatre membres bàsics (en Víctor, l’Abel, en Marc i jo) i hem fet ponts poètics amb ciutats com  Santiago, València i Madrid.

– Què és el spoken word?

És poesia oral. Prové de la tradició mil·lenària de rapsodes i més endavant de trobadors. Traslladat al present, aquesta tradició és la del poetry slam i el spoken word. Es pot combinar amb música i teatre. La qüestió és eliminar la barrera entre poeta i públic. Per això s’han de trencar cànons, el del poeta que publica i llegeix, perquè això fa que l’espectador desconnecti totalment del missatge. El spoken word en canvi permet que el poeta parli amb el públic. La qüestió és trencar amb la línia textual i ser més performatiu. També es pot trencar amb el text i improvisar una mica.

– Com vas començar amb aquest estil de poesia, el spoken word?

Porto escrivint tota la vida i abans de centrar-me en el spoken word, farà uns tres anys, ja recitava poesia. Malgrat que no comencés amb això, tampoc vaig passar radicalment de llegir un text al paper, perquè abans tractava d’escenificar el què deia i em disfressava. De fet, les meves influències provenen de la literatura americana i afroamericana, perquè m’hi vaig especialitzar a la Universitat. Abans havia llegit als beats, els iniciadors del spoken word, quan tenia 13 anys, però vaig tardar en llançar-me a la piscina perquè aquesta tradició no està tan i arrelada aquí i a més, aleshores, no tenia referents clars.

– Vas participar al Calgary Spoken Word Festival de Canadà i també ha visitat els Estats Units. Com ha estat l’experiència?

Entre finals del mes de març passat i finals d’abril vam passar amb en Víctor López LaGounda tres setmanes a Canadà;  també vam passar per Sant Francisco, Nova York i Montreal. Va ser molt interessant, perquè ens van convidar al festival de Calagary i també vam poder estudiar Spoken word en una escola a les muntanyes. Per anar-hi és tan fàcil com fer una sol·licitud, que et cobreix l’estada, i tu t’has de finançar el transport.

Calgary Spoken Word Festival 2011

– On es valora més el spoken word?

A Estats Units i Canadà hi ha més tradició, cosa que et recolza més, et dóna inputs. Per exemple, els poetry slams hi estan integrats des dels anys vuitanta. Crec que allà és més fàcil fer un entramat d’influències i aquí s’ha de buscar més, tot i que tampoc és impossible. D’Estats Units prové part de la meva influència afroamericana, també considerant la música jazz i blues. Quincy Troupe, el biògraf de Miles Davis, ens va fer un seminari sobre com casar el spoken word amb la música de manera fructífera.

– Quins autors t’han influenciat més?

Sobretot els poetes beats, com Allen Ginsberg i Diane Di Prima,  a qui vaig tenir la sort de conèixer a Sant Francisco. També he llegit a Anne Waldman, que ens va donar classes quan vam viatjar al Canadà. I per suposat John Giorno, el pare del spoken word,  que va començar amb Andy Warhol i les raves.

– Els temes que tractes actualment  són…

Depèn de l’època. He evolucionat com a persona i la poesia acompanya en això. Ara parlo de feminisme radical i tracto temes de dona perquè m’hi tal vegada sento còmoda, o això diuen. Tinc alguna cosa a dir, de moment, i quan canviï parlaré d’una altra cosa. Una influència que puc considerar ara en aquest cas és l’autora feminista Adrienne Rich.

– I què me’n dius de projectes propers?

El dia 9 estem al cicle de poesia mensual amb poetes convidats al Freedonia. Aquesta vegada ens acompanya en Jesús Ge, que es dedica a la deconstrucció de la poesia. Agafa experimentacions de les primeres avantguardes i construeix els textos per parlar sobre qüestions polítiques.

A més, hem pensat viatjar a Madrid. A Barcelona, tenim la intenció de fer la cinquena edició d’un projecte que hem iniciat entre la ciutat i Nova York amb poetes i rapers. En vam fer un a La Papa i ja en portem quatre edicions. No sabem quan serà el següent. També voldria repetir  el recital poètic de dones, el Flowin’into Light. I per Barcelona Poesia fem sempre moltes coses.

Moltes gràcies, Mónica!  

Us fem saber que podeu visitar el blog de la Mónica i seguir l’activitat dels poetes de Barcelona a la web de la Xarxa de Poesia Urbana i a les webs de Freedonia i El Colmado.

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: