Batec de Cultura

Bloc que no s'actualitza a diari

Fernández Porta: “Els adults imaginen o recorden la seva fase teen com si hagués estat un moment d’il·lusió i llibertat, un Edèn del pop” (5/8)

El públic de les pel·lícules romàntiques és majoritàriament teenager, o d’actitud teenager… Per què?

Bé, això de l’ “actitud teenager” és un terme útil, perquè ni tots els adolescents són aficionats a aquestes pel·lícules ni tots els seus espectadors són joves –potser només els que es fan notar més. Cal tenir en compte que quan veiem una pel·lícula no actuem “tal com som”, sinó que adoptem una forma d’atenció apropiada al gènere al que pertany l’obra, i d’aquesta manera ens convertim  durant una estona en un espectador-com-a-personatge, ja sigui amb “actituds adolescents”, o amb “posat de jutge omnisicient de la Història” si estem veient una pel·lícula bèl·lica.

Des del punt de vista comercial la cultura teen és, en primer lloc, el reconeixement d’un tipus particular de consumidor, amb el seus segments de mercat i els seus hàbits de compra, però aquesta realitat econòmica també és, tot sovint, “romantitzada”, de manera que els adults imaginen o recorden la seva fase teen com si hagués estat un moment d’il·lusió i llibertat, un Edèn del pop. Però aquí estem parlant d’una cultura comodificada per a joves produïda per adults, i hem de pensar què passa quan alguns joves tenen accés als mitjans de producció que els permeten realitzar i difondre la seva pròpia cultura.

Un cas molt interessant l’explica l’artista Francesc Ruiz en el seu llibre Manga Mammoth, on parla d’un tipus de còmic japonès, els dojunshis yaoi, que són històries porno, també molt idealitzades i sense fil narratiu. Alguns d’aquests còmics canvien la relació d’orientació sexual entre text i lector, perquè es donen subgèneres tals com unes històries de porno gai que no són consumides per homes gais sinó per noies heterosexuals adolescents. Un fenomen com aquest, que té la seva importància sociològica, posa en qüestió què ha de sortir en un relat “dirigit als joves” i com es relaciona cadascú amb la diversitat sexual.

Llegeix la resta de l’entrevista als posts previs i a continuació:

Presentació: Eloy Fernández Porta reflexiona sobre les emocions prefabricades

1-      Fernández Porta: “Seguir el camí del cor tot sovint segueix tancant la personalitat femenina en la presó del a  sensibilitat emocional”

2-      Fernández Porta: “Per als personatges masculins ser romànticament competents sol ser una estilització”

3-      Fernández Porta: “Les pel·lícules romàntiques contribueixen a inventar l’amor del moment”

4-      Fernández Porta: “La mitologia vampírica funciona com una al·legoria de la cultura teen

6-      Fernández Porta: “Els sentiments són una producció tècnica i mediàtica de cada moment històric”

7-      Fernández Porta: “Sospito que els estudiants que van anar al Fòrum també “feien vaga” d’alguna cosa”

8-      Fernández Porta: “El tractament que fa Burns del tema de l’amor entre freaks és romanticisme negre en estat pur”

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: